TIME ON QUAALUDES AND RED WINE
Aquesta exposició gira en torn al Tomeu, el fill de l’Anna Galí. Aquest va morir al 2017 amb 18 anys a causa d’una sobredosi. En l'exposició vam poder veure bastan material que en Tomeu havia anat publicant a les xarxes al llarg del temps, i que la mare desconeixia absolutament. Quan va morir, l’Anna va sentir que necessitava indagar, buscar explicacions, ja que no era conscient dels motius pels quals el seu fill va arribar a aquells extrems sense ella adonar-se’n. Aquest projecte, com ella diu, va ser una part fonamental del seu procés de dol i reconciliació amb en Tomeu, i d’altre banda, va ser una manera de donar-li veu i deixar-lo que ell mateix expliqués la seva història.
El nom de l’autora és Anna Galí, i el dia que vam anar a veure la seva exposició va ser el 20/10/2020, malgrat aquesta es continuarà esposada des del 15 d’octubre fins l’1 de novembre.
A mi sincerament aquesta exposició em va arribar al cor, em va fer raonar molt sobre aquests temes tant presents i a la vegada invisibles. Pot ser si ens deixéssim de jutjar tant entre nosaltres mateixos i ens recolzéssim més, les coses canviarien.

SENSE INTIMITAT
Aquesta exposició va sobre una intimitat exposada, que apareix vinculada als hàbits i tecnologies que amb el llarg del temps han fet de la nostra imatge una barreja entre allò privat i allò públic. Alhora, ens mostra com sempre han existit persones en què allò privat s’ha convertit en algo públic (malalts, presos, prostitutes, vagabunds,..). Sense intimitat està comissariada per Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita al museu de Granollers, i ha sigut avui, dia 6/11/2020 que hem pogut gaudir de l’expo.
Aquesta té com a objectiu reunir i mostrar fotografies, fotollibres i fotogrames on podem observar un munt persones absentes del privilegi què és la intimitat. De tal manera que podem apreciar com una cosa que era tan valuosa i difícil d'aconseguir, ara sembla que per a molts ha donat un gir de 180º.
La meva opinió pel que fa a aquesta exposició és positiva, ha estat curiós aprendre coses que no sabia i que realment m'han fet reflexionar. També em sembla un encert la forma en què està distribuït, com per exemple, el fet d'haver col·locat un confessionari enmig de la sala.




EL QUE NO ESTÀ ESCRIT
Aquesta exposició presenta per primera vegada la sèrie completa d’onze pel·lícules d’animació Drawings for Projection, una sèrie que l’artista va iniciar l’any 1989 i que el va donar a conèixer internacionalment en el món de l’art. Kentridge va acabar City Deep, l’onzè film del projecte, durant el confinament i es pot veure per primer cop a Europa dins la mostra del CCCB. Els onze curtmetratges de la sèrie constitueixen una crònica crítica de la història sud-africana des de l’apartheid fins al present. Drawings for Projection són peces fetes amb una artesanal i laboriosa tècnica d’animació. Kentridge crea dibuixos amb carbonet i pastel que modifica esborrant, afegint i tornant a treballar els elements. Filma cada estadi del procés i el modifica contínuament, a vegades deixant al full «restes fantasmals» de les marques prèvies. Kentridge visualitza, d’aquesta manera, el pas del temps i l’estratificació de la memòria, un dels temes principals de la seva obra.

